Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7396/4Darrera versió: 29.09.2017

Títol

Duplicacions pronominals en oracions de relatiu 

'on diu' o 'on hi diu'? 

'a qui no li agrada' o 'a qui no agrada'? 

'de qui n'està molt' o 'de qui està molt'? 

Resposta

Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia'). 

Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha afegit un pronom feble que fa aquesta mateixa funció (La noia de la qual se'n reia...), en registres formals no hi ha aquesta duplicació pronominal.

Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència, també, del pronom feble, ja que si es prescindeix d'aquest pronom feble es generen oracions molt forçades. Són els casos següents:

1. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar encantar ('agradar molt'). Per exemple: L'Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple.

2. Amb verbs d'obligació i necessitat com caldre, fer falta fer nosa. Per exemple: La declaració del president, a qui no li calia el suport dels socis, va ser molt neutra.

3. Amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar ocórrer. Per exemple: El Govern convidarà el nou ambaixador, al qual li sembla necessari enfortir les relacions diplomàtiques.

 

En canvi, hi ha oracions de relatiu en què la presència del pronom feble és necessària sempre. Es tracta dels casos següents:

1. Amb verbs com dir-hi (la seva), estar-ne, fer-hi, entendre-s'hi, tocar-hi, trobar-s'hi o veure-hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple: La noia de qui n'està molt li va donar carbassa.

2. Amb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos. Per exemple: En Pau, a qui se li veuen les cames blanques, sempre és l'últim d'arribar. (i no a qui es veuen les cames blanques...).

3. Amb expressions lexicalitzades com ara fer-se'n creus, girar-se-li d'esquena no saber el pa que s'hi dona. Per exemple: És una actitud que no entenc i de la qual me'n faig creus. (i no de la qual em faig creus).

4. Finalment, quan els verbs posar i dir expressen un significat pròxim a 'haver-hi' sempre porten el pronom hi. Per exemple: On hi diu malta hi ha de dir manta. (i no On diu malta...).

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions